El monestir d Sant Pere de Rodes és, juntament amb Ripoll i Cuixà, el màxim exponent de l'art romànic català dels segles X-XI i un dels més inpressionants contunts artistics i monuments de Catalunya. Sant Pere de Rodes representa una arquitectura amb trets propis ben difinits, sorgida d'una tradició autòctona que incorporà notòries influències de l'arquitectura religiosa carolingia.Situat a l'extrem est de les Alberes,proper al cap de Creus i en al muntanya anomenada de Verdera, el monestir se Sant Pere de Rodes serà el punt de partida i el conjunt arquitectònic i, sobretot,escultòric que inspirarà una part dels conjunts romànics del segle XI. Sant Pere de Rodes constitueix, enfront de l'art Lombard, l'estil autòcton de Catalunya ,sintesi original d'una sèrie de corrents anteriors , de l' escultura decorativa visigòtica, de la monumentalitat carolingia, i, per últim, de l'art mossàrab, que es manifestarà també en l' escultura.Les primeres notícies documentals ens porten a l'any 878,en què s`atribueixen la dependència del petit priorat de Sant Pere el monestir de Banyoles, la Seu de Girona i Sant Policarp de Razes. La independècia del monestir i la seva importància, tenen lloc en temps del noble Tassis, entre els anys 926 i 944, que va obtenir un precepte del rei Lluis d'Ultramar i nomenà el seu fill El desind primer abat del monestir de Sant Pere.L´església fou consagrada pel metropolità de la Marca Hispànica,Guifré,arquebisbe de Narbona l'any 1022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada