Besalú

Besalú és una poblció de la comarca de la Garrotxa, situada a 150 metres d'altitud i que compta  amb una  extensió de 4,81 km. Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el fluvià al sud i el Capallades al nord. L'origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X,construit damunt d'un turó on hi ha les restes de l'església de Santa Maria, en l'alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment  al seu estat original  però si que possibilita a grans trets la lectura  de la urbanització de l'edat mitjana amb l'existència d'importants edificis: el pont. els banys jueus, l'església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià. antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l'església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúreia reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanistica bastant coherents amb el passat medieval. Besalú ,comtat de, format sobre l'antic pagus de Besalú i centrat  en la vila i castell  de B.que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris  del Ripollès, l'Alt Empordà i el Gironès .Unit  al comtat  de Girona el 844 en època  de Sunifred I ,pare  de Gifré el Pelós ,se'n separà  en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf. Amb Miró I el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins  a la divisió dels territoris d'Oliva  Cabreta que s'inicià una dinastia  pròpia  amb  el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020).El comtat  mantingué  la independència fins al 1111, en què  a mans del comte  de Barcelona Ramon Berenguer III en morir sense descendència Bernat III, gendre seu, com a consequència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona. Durant la Croada contra la Corona d'Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l'Empordá, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar pendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per pendre la ciutat on creian que es trobava Pere el Gran. Després d'un  primer assalt croat, Asbert de Mediona,n el governador de la ciutat feu obrir la porta aquaria per fer  entrar seixanta cavallers que foren capturats, per sortir  immediatament al front de la guarnició que va derrotar els assetjants, forçant-los a la retirada. Durant la guerra dels armanyaguesos, el 1390, fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d'Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera.